Publicat originalment a Barcelona té nom de dona / Revista Mirall

Lucía Franco de Paz & Júlia Massagué & Cristina Gironès

Anna Mercadé és directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, que ella mateixa va crear. Va començar en el món de la pedagogia i després va ser pionera del moviment de dones emprenedores i empresàries. Ella diu que “mai ha deixat de ser activista de carrer”. Va decidir entrar en el món empresarial, un àmbit completament masculí, on en termes de feminisme i igualtat de gènere hi ha moltíssim per fer.

Feminisme i economia

La paraula “feminisme” a les empreses està estigmatitzada. Perquè creus que passa si últimament tothom s’omple la boca amb els drets de les dones?

En el món empresarial, com que la norma és masculina, i el patró és masculí, volen continuar manant a la seva manera, com fa milions d’anys. Aquesta manera és: dedicació absoluta al treball, rendibilitat, competència, aixecar-te a les 7 del matí i no pensar en res més que en treballar. L’èxit per ells és això, i no és la nostra manera de fer, ni de pensar, ni de sentir. Aleshores, interessadament o alguns inconscientment, tot el que sigui drets de les dones, i reivindicatiu d’un altre model de fer les coses amb uns altres valors, no volen ni sentir-ho.

Com  que el feminisme és una cosa de justícia, no poden atacar-ho directament i ho desprestigien. Hi ha unes maneres noves d’atacar les coses. Fa 100 anys si una persona molestava, la mataven; ara quan una persona no interessa no li donen càrrecs, la tenen en un racó… No surts a la premsa, no tens vies de comunicació, et treuen del sistema i et deslegitimen.

Creus que el feminisme és possible dins d’un sistema capitalista com l’actual?

No, perquè el  sistema capitalista està associat al patriarcat i es retroalimentenLes dones tenim uns valors diferents; de societat col·laborativa i comunitària. Però mentrestant no ho aconseguim, podem tenir aliats entremig. Anem  fent passos i lluitant per l’horari europeu i per la corresponsabilitat. El problema que tenim és que són tantes les coses que hem de demanar que s’ha d’anar a poc a poc.

“El problema que tenim és que són tantes les coses que hem de demanar que s’ha d’anar a poc a poc”

Quines mesures immediates creus que caldria prendre?

Primer de tot, complir la llei de forma estricta, perquè no s’està fent. La llei diu que el govern ha de ser paritari, que la direcció de les empreses públiques han de ser paritàries (50 dones i 50 homes) i que les empreses de més de 250 treballadors han de mantenir l’equilibri (60 homes, 40 dones), que s’ha de complir la llei d’igualtat dins de les empreses, que hem de cobrar el mateix sou…. Tot això es va aprovar el juliol de l’any passat i hauria d’estar en marxa, però no es fa i ningú diu res.

En què consisteix l’economia feminista?

És fonamental que una societat s’organitzi pel bé comú i posi les persones, tant homes com dones, al centre i vetlli pels seus interessos. Ens hem de preguntar quins interessos tenim les dones, quina manera tenim de veure el món i fer que els pressupostos vagin per a aquests serveis.

També s’ha de valorar el treball no remunerat i que es contempli en el PIB, l’economia de base, mils d’hores gratis; que homes i dones demanin les baixes de paternitat i maternitat, i que en especial les dels homes siguin obligatòries. Així, als i les empresàries els serà igual contractar a un home que a una dona.

L’única llei que protegeix a les dones és la que, quan demanen reducció de jornada, mentre tinguin un nen petit no les poden acomiadar. Nosaltres reivindiquem que mentre les dones demanin aquesta reducció de jornada, la diferència la pagui l’estat per no perjudicar la dona, perquè està fent una feina social.

La influència del patriarcat

Les dones, quan accedeixen al poder, agafen rols masculins?

Sí, perquè els patrons de comportament de la societat patriarcal ens influeixen a tots, tant homes com dones. O fas un treball profund o no te n’adones. Adquirim tics masculins, ens pensem que així “tot serà igual”. I això no és la igualtat, la igualtat ha de partir de la diversitat i fins que no tinguem una societat on la responsabilitat dels dependents, fills i pares sigui compartida, no anirem enlloc. Perquè només han de carregar les dones amb el seu fill? És una responsabilitat de la societat.

“La igualtat ha de partir de la diversitat i fins que no tinguem una societat on la responsabilitat dels dependents, fills i pares sigui compartida, no anirem enlloc”

Creus que aquestes dificultats per conciliar vida familiar i laboral és una de les causes de la disminució de la taxa de natalitat?

Sí, absolutament. Les dones han patit més la crisi, han estat expulsades del mercat laboral i cobren menys. Diuen “no tinc diners ara, no puc tenir fills”. Això és dolent per la societat perquè, qui pagarà les pensions en un futur? Per això els hi dic als homes, si un dia les dones decidim no tenir fills, ja m’explicareu què farem. Si no els parles amb el llenguatge econòmic, que és l’únic que entenen, no s’uneixen a la lluita. He de donar sempre dades i raonaments econòmics.

És per això que vas posar-te en el món empresarial?

Mai he deixat de ser activista de carrer. Una cosa és el tema privat i l’altre és el tema filosòfic, social i històric. Les feministes, tots aquests anys, han estat a la zona de confort, en les reunions entre elles, entre els seus cercles; però en el mercat laboral no han entrat. Tant als sindicats com les patronals, per descomptat, ja els hi ha interessat no canviar res.

Sóc empresària però no estic dins el sistema capitalista empresarial. El món de l’empresa és molt ampli, i una cosa que no m’agrada és que es posa al mateix sac a tots els empresaris, i no; hi ha petites empreses que treballen col·laborativament, amb valors de cooperació… I la majoria, de fet, són liderades per dones.

“Si no els parles amb el llenguatge econòmic (als homes empresaris), que és l’únic que entenen, no s’uneixen a la lluita”

Creus que les dones volen una nova manera de funcionar perquè són dones i pensen diferent, o perquè són les oprimides?

A les dones, de manera innata i a causa del procés de socialització, ens agrada parlar, pactar, cooperar, no som competitives. A les dones ens agrada treballar en equip i treure el millor de les persones. El que passa és que quan entrem en l’àmbit masculí, a tots els entorns públics i empreses no es permet una altra manera de fer que no sigui la seva. L’únic lideratge que hi ha és el masculíO t’adaptes, o et fan fóra.

Creus que la Merkel hauria agafat un rol masculí i l’Ada Colau ho estaria fent d’una manera diferent, o estarien caient en el mateix?

La Merkel ha caigut en un rol masculí, 100%. És molt difícil estar a dalt de tot i fer-ho diferent si estàs sola. Per això és important que en els consells d’administració hi hagi almenys un 50% de dones. Fa 40 o 50 anys als EUA les dones es vestien de gris o blau per no destacar. La Merkel està sola en un món d’homes, s’ha masculinitzat.

En canvi, l’Ada Colau, la Carmena, l’Oltra,.. són dones que ho estan fent diferent. Abans no hi havia altre remei per subsistir, però ara som moltes i ho podem canviar. Ens podem ajudar entre nosaltres i ser solidàries. No permetre algunes actituds. Hem de ser valentes i defensar-nos; però la gent calla.

La igualtat salarial no existeix, el treball domèstic segueix recaient sobre les dones. Per què creus que coses tan bàsiques costa tant canviar-les?

Perquè els nostres cervells estan marcats per la societat patriarcal i pels patrons i la cultura. Les persones podem canviar fàcilment moltes coses, les noves tecnologies, podem investigar,… Però canviar el que està arrelat culturalment és el que costa més. I si no fem teràpia profunda per netejar tot el que tenim al cervell, no hi ha manera. És tot el dia la inseguretat. Tenir un sentiment de culpabilitat tot el dia sabent que tens un fill però alhora treballes, i que a més, l’entorn, encara et fa sentir més culpable. Això passa avui en dia. L’argument és que la dona ha de deixar de treballar, i això no és així.

“La Merkel ha caigut en un rol masculí, 100%. És molt difícil estar a dalt de tot i fer-ho diferent si estàs sola. Per això és important que en els consells d’administració hi hagi almenys un 50% de dones”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s