Publicat originalment
 El Butlletí de Llagosterasecció La veu del camp

En aquesta crisi social i sanitària, el medi rural ha guanyat credibilitat: no ha fallat a la provisió d’aliments, ha demostrat la dependència que té la societat amb el territori, i ha reforçat l’arrelament de valors com la sobirania productiva. No obstant això, les mesures adoptades per frenar l’avenç del coronavirus han colpejat amb força la pagesia local.

És un diumenge assolellat, i en Joan Rabassedas em dóna la benvinguda a la formatgeria Cal Borni. Per entendre com han viscut el confinament i quines expectatives de futur tenen, em convida a conèixer la seva granja, que no ha parat de funcionar ni un sol dia des de l’inici de la pandèmia. “Abans de l’aparició del coronavirus ja solíem vendre el nostre producte a particulars, però sí que és cert que una gran part dels formatges anaven a diferents espais de restauració, i això va quedar molt parat”, explica. D’un dia per l’altre, amb la declaració de l’estat d’alarma, tots els bars i restaurants es van veure obligats a tancar, i, per tant, a deixar d’agafar la mercaderia dels seus proveïdors. Aquest tancament va provocar el descens de vendes i l’enfonsament generalitzat de preus, que ja eren, sovint, inferiors als costos de producció que havien d’assumir les explotacions familiars per mantenir-se dempeus.

A la memòria ens queden les imatges de les estanteries dels supermercats buits, de la recol·lecció de paper higiènic i de la compra massiva d’aliments no caducs. I és que una bona via de sortida per molts productes alimentaris són les grans cadenes. Tot i això, com apunta en Joan, “ja solen tenir l’estoc tancat”. Això significa que tenen acords amb grans marques industrials, amb qui tenen pactats els protocols d’entrada i de venda, que són molt llargs. Pels formatges de Cal Borni aquest procés “no és una opció viable, ja que s’han de consumir aviat”. A més, tal com explica, es troben amb la dictadura del preu més baix, una pressió que “no ens podem permetre”, comenta. “Per a mi, la qualitat està per sobre”.

I és que la seva producció és familiar. Els Rabassedas tenen una explotació de vaques lleteres a través de les quals obtenen la matèria primera per fer els seus formatges, que produeixen a pocs metres de la granja. S’encarreguen que el ferment actuï amb la llet per, tot seguit, emmotllar els formatges i deixar-los reposar tot el temps que necessitin. Aquest modus operandi només és viable en una explotació com la seva, en què el temps no és la variable imperant.

El confinament: un canvi de paradigma en el consum?

Com a servei essencial, la pagesia no va haver d’aturar la seva activitat durant el confinament. “Seguíem treballant, la veritat és que el nostre dia a dia no va canviar gaire”, explica en Joan. I és que, tot i que la demanda de carn del sector boví es va desplomar un 40%, la de llet es va mantenir més o menys estable. “Com a pagès estrictament parlant, em fa més por que hi hagi una altra pandèmia de vaques boges que un altre confinament per Covid-19”. I és que encara que sigui des de les seves respectives cases, les persones segueixen necessitant els aliments, que troben noves vies per distribuir-se.

“Com a pagès estrictament parlant, em fa més por que hi hagi una altra pandèmia de vaques boges que un altre confinament per Covid-19”

“Les tendes online de formatges, la venda a domicili,… Hi ha moltes maneres de fer arribar el teu producte”, apunta en Joan. A més, arran del tancament de fronteres i de la visible necessitat de sobirania alimentaria, el consum de proximitat ha augmentat fruit de la consciència derivada de reduir els riscos al màxim. Segons l’estudi ‘Impacte de la Crisi COVID-19 en els Hàbits de Consum a Catalunya en el Post-Confinament’ de la Universitat Rovira i Virgili, es preveu una acceleració en tendències de consum cap a una preferència creixent pels comerços locals i socialment responsables, i per la compra de productes saludables de forma conscient. “És molt important que la població adquireixi nous hàbits, que consumeixi al poble, tot i que entenc perfectament que és poc còmode. Tant pel ritme, com pel temps i per l’organització”. I és que en plena crisi, les circumstàncies econòmiques influeixen molt en la compra familiar. “La gent ens valora, però segurament si no venem més és perquè no podem arribar-hi per múltiples raons”.

Segons en Joan, el consum de proximitat és una consciència col·lectiva i una satisfacció, “si es fan les coses bé, tens clients”. Un dels productes estrella de la formatgeria de Cal Borni és l’assortit de formatges, “per a dinars o esdeveniments importants”, i això “és molt bonic perquè podem formar part de la vida dels veïns”. Aquest valor afegit és el que dóna l’empenta necessària a les produccions familiars i locals per continuar produint i alimentant la població del país.

Un servei essencial sense mesures específiques

Arran d’aquesta crisi, el sector primari serà, segurament, el gran oblidat en la inversió de recursos per fer front a la pandèmia. Tal com apunten les primeres decisions preses pels governs autonòmics i estatal, el finançament s’està centrant en la recuperació econòmica de les àrees de concentració d’empreses i població, fet que està potenciant els desequilibris territorials. “Els governs, tots, estan atrapats per les multinacionals agroalimentàries, a qui ja els va bé que ens enfonsem i ens fusionem amb la seva activitat empresarial”, apunta en Joan.

A l’estat espanyol, fins ara, només s’han fet efectius els crèdits ICO, que el govern avala perquè les petites empreses puguin seguir funcionant. Tot i això, no hi ha res enfocat a la pagesia que actualment estigui en marxa. Per la seva banda, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va prometre el tràmit d’un reial decret que inclou mesures de suport directe per als sectors de l’oví i del caprí. Cal Borni, en aquest cas, no s’hi podrà adherir.

Contaminació i estigma: com ser més sostenibles?

L’aturada general de la població entre els mesos de març i juny va permetre recol·lectar dades que estan canviant el paradigma de les polítiques i de les creences socials. La contaminació és una d’elles, i és que segons la Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders, hi va haver una reducció dràstica d’emissions en aquesta etapa. Això, assenyalen, “demostra que el sector agroalimentari, de vegades excessivament criminalitzat, no és el major responsable de la contaminació atmosfèrica ni del canvi climàtic”.

“Hi ha el discurs que contaminem, però tampoc no ens deixen deixar de contaminar”

No obstant això, en Joan accepta que “la pagesia contamina molt”, tot i que “cadascú s’hauria de mirar el melic”. I és que tot i que els darrers anys amb la capitalització de la pagesia i la baixa consciència mediambiental i falta de formació, el sector primari ha emès una gran quantitat de nitrogen, segons la Universitat Politècnica de València (UPV) els gasos d’efecte hivernacle es van reduir en un 64% en un moment en què l’agricultura i la ramaderia van seguir amb la seva activitat.

Pel que fa a les alternatives sostenibles, en Joan apunta que no els permeten “innovar ni canviar”, ja que “els polítics van a remolc de les grans empreses”. Explica que, en el seu cas, quan van instal·lar les plaques solars es van trobar molts problemes, entre ells, que perden gran part de l’energia que produeixen perquè no la poden vendre. “És un sistema absurd”, tot i que “ens ha permès reduir un 40% el consum en electricitat de la granja i, per tant, ser eficients energèticament”, destaca. I és que “hi ha el discurs que contaminem, però tampoc no ens deixen deixar de contaminar”.

Els espais rurals, amb els preus a l’alça

El renovat interès per la recerca d’espais naturals, lluny dels riscos epidèmics de les grans ciutats, és un factor que està accentuant la revalorització de l’entorn rural. El problema, però, és que generalment no hi ha un compromís de formar part del teixit col·lectiu del poble, i això permet l’alça de les activitats especulatives de l’habitatge i dels terrenys conreables. Tot plegat dificulta encara més el projecte vital de la ‘nova pagesia’, persones que es volen ressituar en l’àmbit rural com un lloc on crear projectes de vida a partir de la relació amb la terra i la seva producció.

En Joan explica la situació d’un veí jove del poble que s’està incorporant a la pagesia però que no troba terrenys per treballar. “El gran problema és que les macroproduccions industrials es queden les terres”. Aquest és un dels grans factors que estan contribuint a l’alça dels preus, “per això s’hauria de potenciar que els i les joves poguessin continuar una empresa familiar sense relleu”, explica en Joan. Aquesta expulsió de la pagesia és una tendència agreujada precisament perquè “qui pot cedir la terra no som els petits productors, que tenim el just per viure”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s