La invisibilització del masclisme i la complicitat patriarcal als mitjans de comunicació

Cristina Gironès

La violència de gènere és la primera causa de mort entre les dones de 14 a 45 anys a Europa. Tot i ser un problema estructural, els mitjans de comunicació s’han negat a reconèixer aquestes morts -quatre en el que portem de 2017- com un problema sistèmic. La modificació del llenguatge o la presentació dels fets amb l’objectiu de culpabilitzar la víctima són alguns dels mecanismes que ha utilitzat el periodisme per tal de convertir-se en còmplice de les dinàmiques patriarcals que conformen la nostra societat.

La falta de deontologia i responsabilitat periodística es personifica en titulars com: “Una dona mor apunyalada a Hernani per la seva exparella“, “Una noia de 21 anys mor apunyalada per la seva parella al carrer al centre de Tarragona” o “Mor a Mollet una dona apunyalada per la seva parella“, trobats en els principals mitjans de comunicació de l’estat. Utilitzar termes com”crim passional”, “mor apunyalada” o “company sentimental” són, a més a més d’una gran ofensa, una forma de justificar l’ús de la violència dels homes contra les dones. El moviment feminista va reivindicar, fa relativament poc temps, l’ús del terme feminicidi per referir-se a aquests assassinats; d’aquesta manera no només es remet a l’acte homicida sinó a un entramat més complex que inclou el context social, polític i cultural.

15387076622_d4911c9d01_z
Manifestació 28S a Barcelona. Anna Celma Melero.

La mala praxis informativa també rau en el contingut de les notícies que tracten aquests assassinats. En primer lloc, es narra el succés -o la cadena de sucessos- però no el problema; s’exhibeix l’efecte però s’amaga el motiu de fons. Informar sobre la violència masclista com si es tractés d’una suma de fets personals dramàtics en comptes d’un problema ideològic i col·lectiu fruit del sistema patriarcal contribueix a perpetuar la situació. A més a més, quan se succeeix un feminicidi se sap més de la roba de la jove, de la seva intimitat i dels seus interessos i preferències, que de l’agressor, el vertader, real i únic perill. Les dones són avergonyides i humiliades pels mitjans, que s’ocupen de banalitzar la situació reconeixent-les a elles com les úniques culpables d’haver estat violades, despullades, agredides. Mentre el nombre de víctimes segueix augmentant, els mass media semblen perduts en una xarxa sensacionalista on, més que l’anàlisi i la informació d’aquest assumpte, semblen centrar-se en el simple morbo i en la crònica groga.

Els mitjans de comunicació tenen una gran rellevància en la formació d’opinions i en la responsabilitat que això comporta a l’hora de tractar aquesta qüestió social tant greu. El tractament informatiu de les notícies relacionades amb la violència masclista ha de suposar una denúncia constant de la situació de la dona, un rebuig a les pràctiques dels maltractadors i un compromís ètic amb el rigor i la veracitat a l’hora d’informar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s