El biaix paternalista dels mitjans de comunicació en el tractament de les notícies sobre les persones refugiades

Les notícies sobre la crisi humanitària de les persones refugiades va començar a filtrar-se a les agendes dels mitjans de comunicació l’agost del 2015 quan el flux migratori superava la capacitat dels estats per absorbir un moviment humà d’aquest tipus. En aquest mateix moment els conflictes d’Orient Mitjà es tornaven cada vegada més cruents i l’accés dels periodistes als fronts de guerra era cada vegada més limitat.

La situació, a inicis del 2016, es va tornar insostenible. L’assassinat de diversos periodistes va provocar que molts dels mitjans de comunicació europeus optessin per traslladar els seus corresponsals a Beirut -en el cas de Tv3- o Istambul -en el cas d’Atresmedia o la BBC-. Aquest canvi va propiciar un abandonament del terreny i, en conseqüència, de la seva gent. Els professionals de la informació van començar a redactar notícies sobre els successos a Síria des de la distància, i l’òptica occidentalista va començar a impregnar totes les peces que arribaven a territori europeu, influint en l’imaginari col·lectiu. Les noticies presentaven un tractament de les persones refugiades que, encara ara, les converteix en víctimes passives i culpables de la seva situació. Això va venir, en part, condicionat pel fet que es basaven en notes de premsa de les agències de notícies. Els periodistes van marxar del terreny per la perillositat que suposava estar-s’hi, però van escollir l’alternativa fàcil: redactar una peça davant d’un ordinador a kilòmetres de distància del front de guerra. Arribats a aquest punt, ens podem plantejar per què als mitjans de comunicació no se’ls va ocórrer contractar un periodista sirià o comptar amb l’ajuda de professionals voluntaris.

fotonoticia_20170110114210_640
Camp de refugiats de Lesbos en l’onada de fred de la setmana passada. EUROPA PRESS

El gran problema ha estat i és, doncs, el gran frame occidentalista a partir del qual, des d’Europa, veiem les notícies que ens arriben d’Orient Mitjà. La reinterpretació de les informacions i el desvalorament dels recursos humans han provocat un biaix paternalista de totes les persones que encara el dia d’avui estan patint una guerra civil.

El mal tractament de la crisi humanitària, però, no només s’ha centrat en el front de guerra. Sense anar més lluny, aquest passat dilluns la notícia sobre l’onada de fred a Grècia, Hongria i Turquia deixava, almenys, vint morts, dels quals una quarta part eren persones refugiades sense sostre. Aquesta notícia, a TVE, va acabar formant part d’un dels contrastos -el contrast negatiu- de l’onada de fred polar que arribava a Europa. Quan, per una banda, la neu caiguda a Alemanya o França embellia els paisatges, per l’altra, matava a persones. Tot i que és un exemple exagerat, representa el procés de deshumanització que han patit de forma sistemàtica les persones que es troben a mig camí de casa seva i Europa.

La crisi migratòria ha estat un examen per a la salut dels mitjans de comunicació europeus. Un examen que podrien haver superat amb èxit després de l’experiència amb els Balcans. I, a més a més de caure en l’estigmatització, han contribuït a crear un imaginari col·lectiu profundament paternalista i des d’un primsa occidentalista.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s